La comunicació és present de manera contínua i permanent.
Com pot ser que a vegades amb gent propera a nosaltres, amb la que no té perquè existir una mala relació o inclús hi ha estimació i bona voluntat, tot intentar-ho de moltes maneres, no hi ha manera d’entendre’ns, és a dir, o no tenim la sensació de que ha arribat el que volem dir, o l’altre ens parla d’una altra cosa.. és a dir: NO ENS ENTENEM!!! Perquè a vegades és tan difícil comunicar-nos amb l’altre??
La COMUNICACIÓ es present de manera contínua i permanent, ja sigui perquè ens comuniquem amb l’altre, ja sigui perquè ens comuniquem amb nosaltres mateixos. És l’instrument que tenim per connectar amb l’altre, i aquest instrument ens pot oferir un bon resultat o un mal resultat. És la base de qualsevol actuació i qualsevol objectiu.
El fet de comunicar no és únicament verbal, sinó que també és visual, auditiu, gestual, etc.. La comunicació obre canals que permeten l’intercanvi, ja sigui d’informació, d’interessos, d’objectius comuns, de sentiments, emocions, etc.. Quan aquests canals no flueixen, s’origina sovint el conflicte és a dir, el no enteniment, ja sigui perquè els canals no s’han establert, ja sigui perquè estan mal traçats.
El primer que ens hem de preguntar és si tenim uns espais creats per tal de poder facilitar la comunicació amb l’altre. Aquests espais no són únicament físics, sinó també temporals, organitzacionals, etc. Sovint sorgeixen problemes per culpa de no haver parat per parlar en el moment adient i anem resolen sobre la marxa sense dedicar-nos-hi amb atenció.
Es important ser conscients que necessitem parar i parlar, preguntar, escoltar, opinar, intercanviar, acabar converses, tancar temes… ja sigui amb l’altre o amb nosaltres mateixos. El ritme accelerat que portem avui en dia, ens permet molt poc parar, per aquest motiu sovint necessitem fer un acte de voluntat per tal de trobar un espai únicament per comunicar-nos. Ens estem acostumant a resoldre situacions, malentesos, conflictes, a través de missatges, de Watsups.. Ja és habitual discutir mitjançant mails, en converses de dos minuts aprofitant que vaig a la feina, etc. i això no és suficient, ja que són canals incomplets on sovint serveix per dir alguna cosa, però no per escoltar l’altre, no per percebre´l, no per dedicar-nos-hi. Aquests canals no suporten bé els silencis, les pauses, la reflexió, tots aquells elements que enriqueixen la comunicació.
I perquè es tant important tot això si ho puc arreglar en 5 minuts i més ràpidament???? Perquè tots aquests elements ens connecten a l’altre, ens uneixen, ens ajuden a sortir de nosaltres, del nostre egocentrisme: no és únicament el que JO haig de dir, sinó també el que diu l’altre.
En breu, en un segon blog, seguirem tractant el tema de la comunicació, centrant-nos en què comuniquem i com ho fem.
Marta Obiols
martaobiols.net 