Poder tenir un espai nostre sustentat per un bon vincle terapèutic, en el que podem ser i mostrar-nos tal com necessitem, podem expressar les nostres inquietuds, ja siguin profundes o banals, es ja de per si, una millora terapèutica

Tots en algun moment hem estat tristos durant temps, ens hem sentit apàtics, ens hem notat nerviosos, preocupats, etc.. Davant d’aquestes situacions o aquests malestars, busquem alleugerar-nos d’alguna manera… Si es un dia aïllat, ho qualifiquem com “un mal dia”, però i si s’allarga en el temps…. Què fem?

Doncs parlem amb amics, amb la família, compartim les preocupacions, etc.. busquem d’entre els consells i les paraules benintencionades alguna solució, alguna llum que ens ajudi a continuar o ens mostri algun camí possible.

També es habitual que ens trobem un bon dia en alguna llibreria fullejant llibres a la secció d’autoajuda, benestar personal, filosofia…. I segurament també comprarem l’últim èxit en aquest camp, o aquell llibre que ens han recomanat i que al nostre amic li va funcionar tan bé.

La majoria de les vegades, aconseguim passar la tempesta i seguir… Però a vegades tot intentar trobar-nos millor, no ho aconseguim…

Compartir els problemes, llegir per ampliar i aprofundir en coneixements, entendre el que ens passa, és a dir, esforçar-nos per no patir, són eines i maneres que molts cops ens serviran per anar passant el nostre dia a dia o traspassar una època baixa. Totes elles, formen part del repertori humà: és necessari compartir els nostres estats emocionals, és necessari no sentir-nos sols en el dolor, és necessari sentir que ens comprenen, és necessari donar sentit al patiment i entendre perquè ens comportem com ho fem, i tot això ho aconseguim mitjançant la xarxa humana de la que formem part i la informació que tenim a la nostra disposició.

Quan no aconseguim sortir de l’espiral de la preocupació, de l’ansietat, quan no sabem gestionar l’estrès.. és a dir, quan el patiment s’instaura a la nostra vida, sovint necessitem una ajuda extra, externa, algú que tingui una determinada distància, és a dir, un professional, un psicòleg o un terapeuta especialitzat en les dolències de l’estat d’ànim, de les emocions, de les motivacions….

Però jo no estic boig!!!

El concepte de “bojeria” és un concepte cultural que arrosseguem en el nostre ideari social. Un professional tot i que la seva especialitat el capacita per tractar la salut mental, bàsicament acompanya el malestar personal, anímic, emocional… de la persona. El concepte de malestar emocional, anímic o psíquic és un continu que va de menys a més i on el concepte temps funciona com un botó que gradua la profunditat del malestar.

Poder tenir un espai nostre sustentat per un bon vincle terapèutic, en el que podem ser i mostrar-nos tal com necessitem, podem expressar les nostres inquietuds, ja siguin profundes o banals, es ja de per si, una millora terapèutica. Sovint la solució no ve en forma de paraules, sinó que necessita un espai per ser mostrada, on gràcies a l’expressió i interpretació del que no es diu, se’ns obren camins de possibilitat que abans no havíem contemplat.

Marta Obiols