Aquesta pregunta ens l’haurem fet moltes vegades, o potser ni tan sols ens la fem, ja que pensem que ho sabem molt bé com som. Si et faig aquesta pregunta: Tu qui ets?” que em contestaries? Soc en Joan, o la Maria, soc arquitecte, soc mestressa de casa… Soc simpàtic, soc decidit, amable, insegur, independent, carinyós….. Podríem estar una bona estona escrivint adjectius sobre el que pensem que som, sobre la nostra identitat.
Però voldria anar una mica més enllà, perquè no som únicament tot això, som alguna cosa més. I diràs : Però que dius? Què més?. Doncs som més que adjectius, qualificatius que es mouen entre el positiu i el negatiu, entre la fortalesa i la debilitat, entre l’acceptable i l’inacceptable…
Et proposo que facis un petit exercici:
Seu còmodament i tranquil.lament comença a mirar al teu voltant, si estàs a l’aire lliure, mira els núvols, el cel, els arbres, cotxes, etc… Si ets a un espai tancat, mira les parets, cuadres, objectes, mobles, cadires, etc.. Observa que mirar l’exterior no requereix cap esforç especial.. Tenim consciència que existeixen núvols, parets… i que nosaltres som observadors d’ells.
Ara adonat de les sensacions físiques del teu cos, la panxa, al pit, les cames, qualsevol senyal física que et cridi l’altenció, formigueig, tensió, etc. És fàcil, ets observador de les sensacions del cos.
Ara mira els pensaments que apareixen en la teva ment, és fàcil, qualsevol pensament serveix, potser et venen imatges, potser son sentiments, potser records o coses a fer… Solament els has d’observar. Sense esforç i amb espontaneïtat pots mirar els pensaments que sorgeixen i se’n van.
Llavors, pots ser observador dels núvols, pots ser observador de les sensacions del cos, pots ser observador dels teus pensaments o sentiments, d’una manera natural podem ser testimonis de tots aquests esdeveniments. Per tant, si estic observant-los, vol dir que jo no soc aquests esdeveniments, o jo soc els núvols? O les parets?
Prendre consciència del testimoni i l’observador que som, ens aporta llibertat i distància vers les nostres angoixes, preocupacions, realitats…. Som molt més que la realitat que experienciem, jo no soc els meus pensaments, ni les meves sensacions físiques, ni les meves emocions, hi ha algú darrera que es capaç d’observar sense identificar.
martaobiols.net 