LA MIRADA INTERIOR: EL CAMI DE L’AUTOESTIMA

Sovint ens preguntem com és possible que ens afecti tant el que pensen de nosaltres, que podem fer per no posar-nos nerviosos si el nostre cap ens fa una pregunta que no podem contestar, o com es que tot i ser persones formades, preparades i amb recursos, sovint ens veiem insignificants, perduts o poc capaços.

La consciencia que tenim de nosaltres mateixos ens diferencia de la resta d’éssers vius. Aquesta consciència ens permet donar-nos valor en base a creences, vivències, i experiències de vida que fem sobre la nostra vàlua personal.

Acceptar-nos o refusar-nos, agradar-nos o desagradar-nos, mirar-nos críticament o amorosament, pot acabar sent una font de dolor que ens copsi d’una manera profunda i negativa. La nostra mirada interior, pot obrir una porta cap a un diàleg amb nosaltres mateixos que pot ser enriquidor i constructiu o limitant i devastador.

L’autoconcepte que tenim de nosaltres mateixos, posa en joc aspectes tals com l’auto-confiança, el respecte per un mateix, l’amor propi, la vàlua personal, el sentit d’eficàcia personal,  la congruència amb els propis valors, etc.. Es  a dir, bàsicament, sentiments de capacitat i sentiments de valorització. Aquests sentiments actuen com a filtres en la manera com interpretem la realitat, i per tant en la manera com construïm la nostra vida. Els events interns tals com els pensaments, les emocions, les sensacions o les creences són bons indicatius per tal de mesurar el concepte que tenim de nosaltres mateixos.

Un aspecte important a ressaltar en les investigacions sobre l’autoestima ha posat de relleu el fet de com mirem les coses des de la perspectiva de l’altre, i en el procés de d’establir el rol de l’altre, prenem consciència que som objectes d’atenció, percepció i avaluació dels altres, és a dir, ens veiem a través de la mirada dels altres.

On  i quan s’origina l’autoestima? Els orígens de la qualitat de l’autoestima i la seva conformació ha estat àmpliament estudiada en el camp de la psicologia.

Carl Rogers, màxim exponent del corrent humanista, va centrar la importància del concepte de la autoestima en l’acceptació personal. L’individu centrat en el Jo ideal entès aquest com el concepte del jo que la persona voldria tenir i al que se li assigna una gran importància, entra en incongruència quan no viu experiències en concordança amb aquest Jo ideal, i per tant no s´observa perquè no s’agrada i conseqüentment, no s’accepta.

La gestació, formació i manteniment de l’autoestima es dona bàsicament durant el nostre desenvolupament, entès aquest com un contínuum al llarg de la vida:  la infància, adolescència, joventut i etapa adulta. Apareixen preguntes com “Qui soc? o Com soc?”, i per tal de respondre-les, hem de contactar amb nosaltres mateixos i establir la nostra vàlua i estimació pròpia. Durant la nostra vida anem fent avaluacions sobre nosaltres mateixos com a base d’intercanvis d’informació que es mantenen amb els nostres sistemes de referència: la família i la societat.

Centrant-nos en el context familiar, sovint ens trobem que tot i no haver patit greus traumes o carències notòries a la infantesa, esdevenim adults insegurs i poc confiats en nosaltres mateixos. Els missatges rebuts a edats primerenques, experiències tant apreses per aprenentatge propi com vicari, en entorns familiars o de referència, influencien directament el nostre autoconcepte. Exigències, excés de responsabilitat, sobreprotecció, respostes inadequades, falta de límits, excés de flexibilitat, etc. contribueixen a construir autoestimes insegures i pobres.

Rogers va postular, que una alta autoestima és el resultat d’haver estat educat en una família que no estableix dependència entre l’amor i l’obediència o èxit. És a dir, l’afectivitat no pot ser moneda de canvi. L’infant ha de poder percebre que l’amor i la contenció que rep per part dels seus pares o cuidadors, està per sobre de qualsevol altres qüestió.

El context social ajuda a mantenir mitjançant validacions en les etapes més adultes, el concepte gestat a la infància, i gràcies a factors imperants avui en dia tals com la productivitat, la competència, l’eficàcia professional, la suficiència, la perfecció, etc.. es contribueix a mantenir una autoestima pobre.

El motor d’un bon autoconcepte es la confiança, la seguretat, el respecte per un mateix. Quan patim baixa autoestima, s’estableix una dependència excessiva en la valoració dels demés fan de nosaltres, ja que la nostra pròpia valoració no ens es suficient per donar-nos resposta.

L’autoestima té un paper protagonista i fonamental en el desenvolupament psicològic de les persones. La resposta que donem a la vida, a les seves dificultats, obstacles o facilitats, es basa en el que pensem de nosaltres mateixos, i per tant en la nostra competència i la nostra eficàcia. Si no aconseguim assolir una autoestima adequada i positiva, ens aturem, quedem parats i perduts, esperant continuar davant la resposta que ens han donar els altres, i per tant insegurs dels nostres criteris ja que aquests no són els responsables de la nostra mirada.

I com puc assolir una bona autoestima? Primerament, començant un camí de significació, tornant la mirada cap a un mateix i no cap els altres, per d’aquesta manera donar-nos a conèixer qui som realment i poder enfocar-nos en els nostres propis valors i no als dels altres.

Sovint, les tendències adquirides són tan fortes i estan tan integrades, que per nosaltres mateixos no podem donar a la nostra mirada, aquest canvi de sentit i direcció. En aquests casos, l’ajuda d’un professional ens ofereix un acompanyament des de la comprensió sincera, una escolta activa des del profund respecte i una ajuda per tal de poder realitzar un reposicionament de la nostra auto-percepció. El fet que ara no siguem capaços de sentir-nos forts, segurs i confiats, no significa que no tinguem els recursos necessaris per tal de construir-nos internament sota uns altres filtres i uns altres prismes. La mirada externa d’un professional, ens pot ajudar a retrobar-nos amb nosaltres mateixos, acceptar-nos i establir-nos en l’autenticitat del nostre ser.

Marta Obiols

Psicòloga i Coach personal