I SI FAIG TERÀPIA….?

2013-07-01-olemiblog

Poder tenir un espai nostre sustentat per un bon vincle terapèutic, en el que podem ser i mostrar-nos tal com necessitem, podem expressar les nostres inquietuds, ja siguin profundes o banals, es ja de per si, una millora terapèutica

Tots en algun moment hem estat tristos durant temps, ens hem sentit apàtics, ens hem notat nerviosos, preocupats, etc.. Davant d’aquestes situacions o aquests malestars, busquem alleugerar-nos d’alguna manera… Si es un dia aïllat, ho qualifiquem com “un mal dia”, però i si s’allarga en el temps…. Què fem?

Doncs parlem amb amics, amb la família, compartim les preocupacions, etc.. busquem d’entre els consells i les paraules benintencionades alguna solució, alguna llum que ens ajudi a continuar o ens mostri algun camí possible.

També es habitual que ens trobem un bon dia en alguna llibreria fullejant llibres a la secció d’autoajuda, benestar personal, filosofia…. I segurament també comprarem l’últim èxit en aquest camp, o aquell llibre que ens han recomanat i que al nostre amic li va funcionar tan bé.

La majoria de les vegades, aconseguim passar la tempesta i seguir… Però a vegades tot intentar trobar-nos millor, no ho aconseguim…

Compartir els problemes, llegir per ampliar i aprofundir en coneixements, entendre el que ens passa, és a dir, esforçar-nos per no patir, són eines i maneres que molts cops ens serviran per anar passant el nostre dia a dia o traspassar una època baixa. Totes elles, formen part del repertori humà: és necessari compartir els nostres estats emocionals, és necessari no sentir-nos sols en el dolor, és necessari sentir que ens comprenen, és necessari donar sentit al patiment i entendre perquè ens comportem com ho fem, i tot això ho aconseguim mitjançant la xarxa humana de la que formem part i la informació que tenim a la nostra disposició.

Quan no aconseguim sortir de l’espiral de la preocupació, de l’ansietat, quan no sabem gestionar l’estrès.. és a dir, quan el patiment s’instaura a la nostra vida, sovint necessitem una ajuda extra, externa, algú que tingui una determinada distància, és a dir, un professional, un psicòleg o un terapeuta especialitzat en les dolències de l’estat d’ànim, de les emocions, de les motivacions….

Però jo no estic boig!!!

El concepte de “bojeria” és un concepte cultural que arrosseguem en el nostre ideari social. Un professional tot i que la seva especialitat el capacita per tractar la salut mental, bàsicament acompanya el malestar personal, anímic, emocional… de la persona. El concepte de malestar emocional, anímic o psíquic és un continu que va de menys a més i on el concepte temps funciona com un botó que gradua la profunditat del malestar.

Poder tenir un espai nostre sustentat per un bon vincle terapèutic, en el que podem ser i mostrar-nos tal com necessitem, podem expressar les nostres inquietuds, ja siguin profundes o banals, es ja de per si, una millora terapèutica. Sovint la solució no ve en forma de paraules, sinó que necessita un espai per ser mostrada, on gràcies a l’expressió i interpretació del que no es diu, se’ns obren camins de possibilitat que abans no havíem contemplat.

Marta Obiols

PATEIXO ANSIETAT?: QUE PUC FER?

images (4)

No puc mes… No suporto anar a treballar.  .Estic dels nervis..  Estic esgotada i ja no aguanto més… Dormo malament…  No se quina decisió prendre…  No em puc concentrar…


Segur que alguna d’aquesta frase ens es familiar, o bona part d’elles… Sota aquestes expressions s’amaga un estat anímic conegut com ANSIETAT.

L’ansietat ve definida com un estat mental que es caracteritza per una gran inquietud, una intensa excitació i una extrema inseguretat. Tots podem identificar moments al nostre dia a dia o èpoques a la nostra vida en les quals ens hem sentit nerviosos, angoixats, preocupats…

Es normal patir ansietat?

L’ansietat es un mecanisme d’adaptació natural que ens possibilita l’afrontament de situacions d’estrès. Un cert nivell d’ansietat es necessari per tal de gestionar les dificultats. Però quan apareix el problema? Quan aquests pics d’ansietat necessaris es converteixen en un estat ansiós de base, el qual ens fa percebre i interpretar el nostre dia a dia d’una manera significativament diferent, arribant inclús a desenvolupar diferents trastorns.

Quins son els principals trastorns d’ansietat?

  • Trastorn de pànic: Es tracta de l’aparició d’episodis d’ansietat extrema sense causa aparent o es pot arribar a pensar que es pot morir. Es tracta de la sensació intensa de por.
  • Trastorn fòbic: En aquest trastorn l’ansietat pren forma en un objecte concret, ja sigui una situació, un objecte, etc. com la fòbia a volar, a sortir al carrer, a llocs tancats, etc.
  • Trastorn Obsessiu Compulsiu: En aquest cas, davant l’aparició d’obsessions recurrents, tals com pensaments, la persona desenvolupa conductes compulsives per tal de calmar l’obsessió.

A mi em passa això!! I què puc fer?

Ja sigui perquè sents un malestar continu o ja sigui perquè t’identifiques amb la simptomatologia d’algun trastorn, el primer que hem de fer és consultar amb professionals que ens puguin ajudar a comprendre com hem arribat a aquest punt i com podem aprendre a gestionar aquesta ansietat, que haurà de passar per la interpretació i l’afrontament que fem de les dificultats.

També es possible que pensem que no estem tan malament si no patim un trastorn oficialment diagnosticat, i per tant, podem anar seguint la nostra vida.. Però no ens acabem de trobar be, ens sentim angoixats, altament preocupats, i sobre tot, tenim una estranya sensació interna de descontrol emocional. .

Des del camp de la psicologia i el benestar personal, sabem els diferents camins i les diferents formes en que es mostra l’ansietat i com pot arribar a ser de limitant quan passa a prendre el control. Tenim diferents tècniques i un ampli ventall interventiu per tal de fer front i capacitar a la persona en la gestió i construcció de les dificultats.

Marta Obiols

Psicòloga especialitzada en Clinica i Salut

TRISTESA O DEPRESSIÓ: ADAPTACIÓ O PROBLEMA?

foto-tristeza

Tots hem patit dies dolents, moments en els que no tenim ganes de fer res o situacions en les que tot sembla que ens pesi massa. Més d’una vegada ens hem sentit abatuts, melancòlics, tristos… Qualsevol persona podria anomenar diferents adjectius per descriure un estat emocional i sovint, físic també, en el que es barregen diferents estats, sensacions, però que sovint esdevé protagonista la tristesa.

Si ens preguntem què es la tristesa, amb més exactitud o menys, amb més explicacions o menys, a la meva manera o a la de l’altre, tots podem explicar el que és, i ho podem explicar perquè senzillament, ho hem experimentat, és a dir, som capaços d’aportar definicions experiencials.

La tristesa és una emoció, com ho es la ràbia, l’alegria o la por. Les emocions són funcionals, és a dir, serveixen per alguna cosa. Són reaccions determinades a les circumstàncies ambientals, són canvis produïts d’una manera gairebé automàtica, i que es caracteritzen per la seva temporalitat.   Aquestes reaccions tenen una base constituïda per canvis fisiològics que venen acompanyats de cognicions tals com pensaments, creences, etc. que condicionen la nostra manera d’interpretar la realitat.

Donat el caràcter adaptatiu i funcional de les emocions, podem considerar que existeixen emocions agradables i desagradables, i no pas positives i negatives, ja que inclús les desagradables tenen un sentit de ser. La tristesa sovint es considera desagradable, no ens agrada sentir-nos d’aquesta manera, la societat tampoc ens ajuda, ja que el que impera és un desig d’aconseguir un estat intern d’alegria, positivisme, eufòria, estar bé.. és a dir, ens sentim obligats a ser i sobretot, a sentir-nos feliços.

Així doncs, de què em serveix estar trist? Segur que sentir pena, soledat o sentir-me abatut em serveix d’alguna cosa?

La tristesa sovint sorgeix davant la pèrdua d’algú o d’alguna cosa, o bé, amb el cansament davant de situacions complicades, com per exemple amb estats d’indefensió apresa. En aquests moments, la tristesa ens obliga primerament a parar, sentim la necessitat de no fer res, és a dir, ens centrem en nosaltres mateixos. Aquest fet ens porta a la reflexió, a un retrobament amb  els nostres pensaments i sentiments, amb el nostre mon intern. Aquest espai que creem sorgit d’un estat de tristor, ens ajuda a la reintegració, a l’encaix de diferents peces d’un puzle que requereix li donem un sentit, i aquest sentit únicament és possible trobar-lo mitjançant la quietud, la reflexió i l’acceptació dels nostres esdeveniments interns. Per tant, la tristesa en quant a emoció, ens permet fer un procés d’adaptació a noves circumstàncies, a noves maneres d’interpretar i viure la realitat.

Podem parlar de la tristesa com a problema? Quan tenim un estat on la tristesa, el negativisme, la pena.. s’instauren de manera permanent en el temps i ens limiten el nostre dia a dia, ens obstaculitzen o no ens permeten dur una vida satisfactòria, podem parlar d’un estat depressiu el qual requereix una mirada diferent, i per tant una intervenció. La tristesa com a tal no hauria de requerir intervenció, ja que únicament requereix ser viscuda, ser sentida, ser escoltada i com a molt, ser acompanyada.

Un estat depressiu que no hem de confondre amb patir una depressió, pot requerir un acompanyament diferent, on una mirada externa ens ajudi a connectar amb la causa del nostre estat i ajudi a recompondre’ns per tal de reinterpretar la nostra realitat.

 

Marta Obiols

Psicòloga especialitzada en Clínica i Salut